Procesos de estandarización: los casos del euskera y del gallego
View/ Open
Date
2021Author
Azkarate Villar, Miren
Pérez Gaztelu, Elixabete
Metadata
Show full item record
Treballs de sociolingüística catalana 31 : 81-94 (2021)
Abstract
El euskera y el gallego son lenguas que han abordado procesos de estandarización en el último
tercio del siglo xx. Ambos procesos comparten semejanzas, pero también tienen importantes
diferencias. Los dos estándares son composicionales, habiéndose basado la selección en las
variedades centrales. Sin embargo, las distancias entre las variedades dialectales son mucho
mayores en euskera que en gallego; el euskera es una lengua Abstand, mientras que el gallego
comparte notables semejanzas estructurales con el portugués. Estos factores han marcado la
codificación de los estándares respectivos. Tanto el euskera como el gallego son hoy en día
Ausbau languages (Kloss, 1967), y la variedad estándar cuenta con una amplia aceptación social. No obstante, ambas lenguas carecen aún de un estándar oral suficientemente desarrollado para satisfacer las necesidades, entre otros, de los registros formales de los medios de comunicación. El basc i el gallec són llengües que han abordat processos d’estandardització en l’últim terç del
segle xx. Tots dos processos tenen semblances, però també grans diferències. Els dos estàndards són composicionals, i la selecció ha estat basada en les varietats centrals. Tot i això, les
distàncies entre les varietats dialectals són molt més grans en basc que en gallec; el basc és una
llengua Abstand, mentre que el gallec comparteix moltes semblances estructurals amb el portuguès. Aquests factors han marcat la codificació dels estàndards respectius. Tant el basc com el gallec són avui dia Ausbau languages (Kloss, 1967), i la varietat estàndard gaudeix d’una
àmplia acceptació social. Malgrat això, cap d’elles no té encara un estàndard oral prou desenvolupat per a satisfer les necessitats, entre d’altres, dels registres formals dels mitjans de comunicació. Basque and Galician are languages that undertook standardization processes in the last part
of the 20th century. These processes show similarities as well as differences. Both standards
are “compositional” since they are based on the central varieties of the two languages. However, the distances between dialectal varieties are much greater in Basque than in Galician.
Basque is an abstand language, whereas Galician bears significant structural similarities to
Portuguese. All these factors influenced the codification of the respective standards. Both
Basque and Galician are today ausbau languages (Kloss, 1967) and their standard varieties
have wide social acceptance. Nevertheless, they still lack a sufficiently developed oral standard to meet the needs, among others, of the media.