Estudi comparatiu del marcatge diferencial d’objecte en situacions de contacte lingüístic (català-espanyol i basc-espanyol)

Abstract

Aquest treball presenta una descripció comparativa del marcatge diferencial d’objecte (MDO) —això és, l’ús d’una preposició o marca concreta per introduir determinats objectes directes—, en basc, en català i en espanyol, i ho fa centrant-se en la situació de contacte de les dues primeres llengües (on el fenomen s’exclou de l’estàndard) amb la darrera (on el fenomen és plenament normatiu). En primer lloc oferim un panorama del tractament sociolingüístic del MDO tant en català com en basc, atès que en ambdós casos el fenomen ha estat tradicionalment imputat a la influència espanyola, i, en conseqüència, ha estat estigmatitzat des del punt de vista sociolingüístic i prohibit per part de les gramàtiques prescriptives. A continuació, emprenem una caracterització del fenomen en les tres llengües estudiades, prenent en consideració les manifestacions morfosintàctiques del MDO, així com els factors que el desencadenen. Aquesta caracterització ens permet evidenciar que, tant en la situació de contacte catalàespanyol com basc-espanyol, hi ha punts de convergència però també de divergència pel que fa al MDO.

This paper offers a comparative description of differential object marking (DOM) – that is, the use of a preposition or a particular marking to introduce direct objects – in Basque, Catalan and Spanish, and focuses on the contact situation between the first two languages (where the phenomenon is excluded from the standard) and the last one (where the phenomenon is fully accepted by prescriptivism). We first present an overview of the sociolinguistic treatment that DOM has received in Catalan and Basque, as in both languages the phenomenon has been traditionally stigmatized from the sociolinguistic point of view and banned by prescriptive grammars. Next, we undertake a characterization of the phenomenon in the three languages under study, taking into account the morphosyntactic manifestations of DOM as well as its triggering factors. This characterization allows us to show that in the language contact situation both between Catalan and Spanish and between Basque and Spanish there are points of convergence as well as divergence in relation to DOM.