Régimen jurídico de las lenguas y reconocimiento de la diversidad lingüística en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa
View/ Open
Date
2004-12Author
Urrutia Libarona, Iñigo
Metadata
Show full item record
Revista de Llengua i Dret 42 : 231-273 (2004)
Abstract
The territory of the European Union
is made up of a rich and wide-ranging
universe of languages, which is not circumscribed
to the «State languages».
The existence of multilingualism is one
of Europe’s defining characteristics
and it should remain so in the constantly
evolving model of Europe’s political
structure. Nonetheless, until now, the
official use of languages has been limited
to the «State languages» and has
been based on a concept of state monolingualism
that has led to a first level of
hierarchization among the languages of
Europe. This has affected the very concept
of European language diversity.
The draft of the treaty establishing a
European Constitution contains various
language-related references that
can be grouped in two major categories:
on the one hand, those references
having to do the constitutional
status of languages, and on the other,
those regarding the recognition of European
language diversity. Both issues
are dealt with in this article.
In analyzing the legal regime governing
languages set forth in the draft
of the constitutional treaty, we note
that the draft is not based on the concept
of the official status of languages.
The language regulation contained in
the draft of the constitutional treaty is
limited in character. The constitutional
language regime is based on the concept
of Constitutional languages but the
official status of languages is not governed
by this rule. The European Constitution
merely enunciates rights governing
language use for European
citizens vis-à-vis the languages of the
Constitution and refers the regulation
of the official status of languages to the
Council, which is empowered to set
and modify that status by unanimous
decision. Because of its broad scope,
this constitutes a regulatory reservation.
In the final phase of the negotiation
process a second level of constitutional
recognition of languages would be introduced,
linked to those that are official
languages in the member states
(Catalan, Basque, Galician, etc.). These
languages, however, would be excluded
from the right to petition; they
would constitute a tertium genus, an intermediate
category between the lan
guages benefiting from the language
rights recognized under the Constitution
and those other languages for
which no status is recognized in the European
institutional context. The legal
functionality of this second, intermediate
category will depend on the development
of standards, i.e., it will depend
on the entrée provided such languages
in future reforms of the institutional
language regime.
In a later section, the article reflects
on European Union language policy
with regard to regional or minority languages,
concluding that the Union has
not acted in accordance with defined
language policy guidelines when it has
been confronted, in the exercise of its
powers, with regional or minority languages
(or domestic legislation having
to do with language demands). The
Court of Justice has endeavoured to resolve
on a case by case basis the conflicts
raised between community freedoms
and the normative measures that
protect languages. Thus, using case
law, the Court has set certain language
boundaries for community freedoms.
The article concludes by reflecting on
the legal scope of the recognition of
European language diversity referred
to in Article II-82 of the European
Constitution and the possible measures
to implement the precept that might
constitute the definition of a true European
language policy on regional or minority
languages. Such a policy has yet
to be defined. L’àmbit territorial de la Unió Europea
és format per un univers lingüístic
ric i divers que no s’esgota en les “llengües
d’Estat”. L’existència del fet multilingüe
és una característica definitòria
d’Europa i ha de ser-ho també del seu
model d’articulació política, en evolució
constant. Això no obstant, fins avui,
el règim d’ús oficial de les llengües ha
quedat limitat a les “llengües d’Estat” i
s’ha basat en una concepció de monolingüisme
estatal que ha produït un primer
nivell d’escalonament entre les
llengües d’Europa. Això ha afectat la
mateixa diversitat lingüística europea.
El Projecte de tractat pel qual s’estableix
una Constitució per a Europa
conté diverses referències relatives a
les llengües, que es poden agrupar en dos
grans blocs. D’una banda, les referents
a l’estatus constitucional de les llengües
i, de l’altra, les relacionades amb el reconeixement
de la diversitat lingüística
europea. Ambdues qüestions són objecte
d’atenció en l’article.
En analitzar el règim jurídic de les
llengües contingut en el Projecte de
tractat constitucional vam observar que
no es basa en el concepte d’oficialitat
lingüística. La regulació lingüística continguda
en el Projecte de tractat constitucional
es caracteritza pel seu caràcter
limitat. El règim lingüístic constitucional
es basa en el concepte llengües de la
Constitució però l’estatus d’oficialitat
de les llengües no es regula en aquesta
norma. La Constitució europea es limita
a declarar drets lingüístics d’ús dels
ciutadans europeus respecte de les
«llengües de la Constitució» i remet la
regulació del règim d’oficialitat lingüística
en favor del Consell, que podrà fixar-
lo i modificar-lo per unanimitat. Es
tracta d’una reserva de regulació caracteritzada
pel seu ampli abast.
A la fase final del procés negociador
s’introduiria un segon nivell de reconeixement
constitucional de les llengües
vinculat a les llengües que són oficials
en els estats membres (català,
euskera, gallec, etc.) però excloent-les
del dret de petició. Un tertium genus
entre les llengües beneficiàries dels
drets lingüístics reconeguts per la
Constitució i aquelles altres llengües a
les quals no es reconeix cap estatus en
l’àmbit institucional europeu. L’opera-
tivitat jurídica d’aquest segon pla intermedi
dependrà del desplegament normatiu,
és a dir, de la cabuda que es pugui
concedir a aquestes llengües en una
futura reforma del règim lingüístic institucional.